Hi ha una cerca que es repeteix molt: idees per a una contrasenya. I s’entén, perquè el formulari és allà esperant, cal inventar-se alguna cosa i ningú no t’ha explicat mai com es fa.
El problema és que la paraula idees ja és la fallada. Una bona contrasenya no és una bona idea. És una contrasenya que no té cap idea al darrere.
I això no és una frase bonica per obrir un article: és literalment com funciona un atac.
La llista d’idees que se t’acudeixen és la que ell prova primer
Un atac per diccionari no comença a aaaaaaaa i va pujant. Comença per les
contrasenyes que ja s’han filtrat milions de vegades, segueix pels noms propis,
els noms comuns, les ciutats, els equips de futbol i els anys de quatre xifres. I
damunt d’aquesta base hi aplica regles: majúscula al principi, xifra o ! al
final, la a per @, la e per 3, la o per 0, la paraula del revés, la
paraula repetida dues vegades.
Aquestes regles no són cap secret ni cap novetat. Fa dècades que estan escrites i vénen de sèrie a qualsevol eina d’atac. Dit d’una altra manera: el catàleg d’ocurrències que tu en diries «idees per a una contrasenya» és, més o menys en ordre, el fitxer de configuració de qui t’ataca.
D’aquí endavant, totes les xifres surten del comprovador de casa, que assumeix un atac offline a 10¹² intents per segon contra un hash ràpid. Això està escrit sota el resultat, i sense aquesta dada cap temps no vol dir res. Pots reproduir cada número tu mateix: escriu l’exemple i mira.
Idea u: el teu nom i l’any en què vas néixer
Marta1985. Nou caràcters, una majúscula, quatre xifres. Compleix el que exigeix
mitja internet.
El comprovador la parteix en dues d’una ullada: «És als nostres diccionaris»
per a Marta, «Sembla un any o una data» per a 1985. Resultat: 892.400
intents, que a aquest ritme són menys d’un segon.
I fixa’t per què són 892.400 i no un número astronòmic. No és que sigui curta. És que no són nou decisions, són dues: quin nom i quin any. Els noms freqüents es compten per milers; els anys que la gent posa realment en una contrasenya, per desenes. Multipliques i ja està: has escrit nou caràcters i has triat entre menys d’un milió de contrasenyes possibles.
Idea dos: canviar la «a» per una rodoneta
Aquest és el truc que tothom es pensa que funciona, i el que envelleix pitjor.
M@rt@1985 dóna 1,8 milions d’intents. Ha pujat, sí: exactament al doble. I
el doble de res continua sent res —el comprovador la continua mesurant en
menys d’un segon—, perquè la substitució no ha creat cap contrasenya nova: només
ha afegit una pregunta binària que l’atacant ja tenia prevista, si aquesta
persona ha canviat la a o no.
Fixa’t que el comprovador ni tan sols canvia el veredicte: continua dient «És als nostres diccionaris», ara amb la coda amb nombres en lloc de lletres. Ha trobat la paraula igualment.
Si vols veure fins on arriba la cosa, prova l’exemple canònic. P@ssw0rd, amb la
seva majúscula, la seva rodoneta, el seu zero i el seu aire d’estar ben pensada,
cau en 17 intents. Disset. Es compta amb els dits de dues mans i una mica de
paciència.
Idea tres: escriure-la del revés
atram1985 dóna 892.400 intents. El mateix número, fins a l’última xifra, que
Marta1985.
No és que invertir-la ajudi poc. És que no canvia absolutament res. Invertir la paraula és una de les regles que el diccionari porta de sèrie, així que el comprovador la troba igual i l’etiqueta igual, aquesta vegada amb la coda escrita del revés.
El mateix amb repetir-la: MartaMarta baixa a 17.651 intents —escriure el
doble de lletres et deixa pitjor que abans, perquè «repeteix un tros» també és
un patró amb nom propi.
Idea quatre: baixar pel teclat amb els dits
Quan algú no vol pensar, mira el teclat i recorre una forma. En surt qwerty123,
o 1qaz2wsx, o 1q2w3e4r, o asdfghjkl.
Sembla aleatori perquè no significa res. Però el teclat té una geometria fixa i molt petita, i recórrer-la és justament el que un programa fa millor que tu:
qwerty123→ 273 intents.1qaz2wsx→ 29 intents.
Vint-i-nou. Aquestes contrasenyes estan tan gastades que ni tan sols calen les regles de teclat: apareixen tal qual a les llistes de contrasenyes filtrades, i el comprovador les despatxa amb un sec «És als nostres diccionaris».
Idea cinc: el gos, i la data que no s’oblida mai
Toby2015! és una contrasenya amb biografia: el nom del gos, l’any que va
arribar a casa i una exclamació per contentar el formulari. Dóna 1,2 × 10⁸
intents, i continua sent menys d’un segon.
Els noms de mascota més comuns són uns quants milers, i són a les mateixes
llistes que els noms de persona. El ! final aporta el que aporta una regla que
tothom aplica: res.
Amb la data assenyalada encara és més incòmode. 24121985 —un dia, un mes, un
any— es llegeix com vuit xifres, però el comprovador l’etiqueta «Conté una data» i
la resol en 14.966 intents. La raó és de calendari: hi ha 31 dies, 12 mesos i
un segle llarg d’anys plausibles. Vuit dígits que semblen deu milions de
combinacions són, en realitat, uns quinze mil.
Aquesta és la trampa de la data: et dóna longitud sense donar-te incertesa, i la incertesa és l’única cosa que es paga.
Idea sis: la matrícula del cotxe, i el que el comprovador no pot veure
4521KDR és un altre cas, i val la pena aturar-s’hi.
Aquí el comprovador diu «No hem trobat cap patró conegut» i calcula 3,9 × 10¹⁰ intents. Però marca aquest número com un sostre, i aquesta paraula és la part important: no ha trobat el teu patró, cosa que no demostra que no en tinguis. Tot i així, i sent generós, el temps continua sent menys d’un segon.
I aquí hi ha el buit que cal entendre. El comprovador no sap quin cotxe tens. Qui et coneix, qui té el teu Instagram al davant o qui ha comprat un abocament de dades on hi figura la teva matrícula, no necessita 3,9 × 10¹⁰ intents: en necessita un. El número que veus quan no hi ha patró mesura la ignorància d’un desconegut, no la d’algú que t’ha buscat.
El mateix val per al número del portal, el DNI, el telèfon i la data del casament.
Què tenen en comú totes sis
Cap d’aquestes idees no falla per ser «poc complexa». Totes fallen pel mateix: són autobiografia, i l’autobiografia s’endevina. El teu nom, el teu any, el teu gos, el teu cotxe, la teva manera de recórrer el teclat. Cadascuna d’aquestes decisions et sembla teva i personal, i precisament per això pertany a una llista curta que algú ja ha escrit.
Afegir-hi complexitat no arregla res, perquè la complexitat que apliques tu
també és una decisió teva i també és a la llista. Per això M@rt@1985 puja un
míser factor dos i atram1985 no puja ni això.
Si vols l’argument en números, és als bits d’entropia: el que compta no és quantes contrasenyes hauries pogut escriure, sinó quantes en queden un cop descomptat tot el que se sap dels teus gustos.
La sortida no és tenir una idea millor: és deixar de tenir idees
L’única manera de sortir de la llista és que la contrasenya no surti del teu cap.
Això és exactament el que fa el Diceware: tires cinc daus, busques el número en una llista de 7.776 paraules i anotes el que surt. Cada tirada val 12,9 bits, i són 12,9 de veritat, perquè els daus no tenen gustos ni memòria ni el teu any de naixement. Sis paraules són uns 77 bits.
Fica-la al comprovador i mira què canvia: sis paraules corrents tirades a daus passen de «Baixa» a «Molt alta», i el temps deixa de mesurar-se en segons. No perquè siguin rebuscades —no ho són, són sis paraules normals— sinó perquè és l’única cosa de la teva contrasenya que no has decidit tu. Si prefereixes que els tiri el navegador, el generador fa el mateix sorteig i t’ensenya els bits mentre el fa.
Així que la resposta honesta a «dóna’m idees per a una contrasenya» és que no en necessites, i que a més te’n sobren. El que et falta és un dau.
Fonts: totes les xifres d’aquest article surten del comprovador de password.es, que declara el seu model sota el resultat —10¹² intents per segon, atac offline, hash ràpid— i són reproduïbles escrivint cada exemple a /ca/comprovador/ · el motor d’anàlisi de patrons és zxcvbn, de Daniel Lowe Wheeler (Dropbox), presentat a USENIX Security 2016 com a «zxcvbn: Low-Budget Password Strength Estimation» · les regles de substitució, inversió i repetició que se citen són les que porten de sèrie les eines d’atac per diccionari · Arnold G. Reinhold, «The Diceware Passphrase Home Page» (1995), per a les 7.776 paraules i els 12,9 bits per tirada.
Foto de RDNE Stock project · Pexels