# Què passa de veritat quan et filtren la contrasenya

> Una filtració no s'acaba el dia que surt als diaris: hi comença. Es cracqueja, es creua amb altres llistes i es revèn, i tot això funciona per un sol motiu — que reutilitzem.

2026-04-16 · David Carrero · password.es
Original: https://password.es/ca/blog/que-passa-quan-et-filtren-la-contrasenya/

---

Quan a algú li filtren la contrasenya, s'ho imagina com un accident puntual: un
servei va tenir un mal dia, va sortir als diaris, la vas canviar i s'ha acabat.
**No s'ha acabat.** El dia de la filtració no és el final de res: és el primer dia
d'una cadena de muntatge que durarà anys, i en la qual tu no hi apareixeràs mai
pel teu nom. Val la pena explicar-la sencera, perquè gairebé ningú no la veu.

## Pas u: algú s'emporta la base de dades

El començament no té res d'espectacular. Algú troba una injecció SQL, una còpia de
seguretat oberta, un tauler d'administració amb les credencials per defecte. I
s'emporta una taula.

Aquesta taula, amb sort, conté el teu correu i un hash de la teva contrasenya. Amb
menys sort, conté el teu correu i la teva contrasenya. En text. Tal com la vas
escriure.

## 2009: trenta-dos milions de contrasenyes en text pla

El desembre del 2009, una empresa de ginys per a xarxes socials anomenada
**RockYou** va patir una injecció SQL. Se'n van endur uns **32 milions de
contrasenyes**, i no hi havia cap hash per trencar: les desava en text pla.

Va ser un desastre per a RockYou i un regal per a tota la resta. Per primera
vegada existia un corpus enorme de contrasenyes **reals**, escrites per gent que
no sabia que algú les llegiria. No pas un estudi: la cosa mateixa.

El fitxer es va convertir en `rockyou.txt`, que continua sent el diccionari de
referència amb què es proven atacs. El seu valor no és que contingui la teva
contrasenya: és que conté **com escriu contrasenyes la gent**. Un nom i un any, la
paraula i el `123`, l'`!` al final. RockYou no va filtrar 32 milions de secrets. Va
filtrar el patró. I el patró no caduca.

## Pas dos: es cracqueja el que es pugui, sense cap pressa

Aquí és on falla la intuïció. Quan algú intenta endevinar la teva contrasenya a la
pantalla d'accés d'un servei, el servei l'atura: tres intents, un CAPTCHA, un
bloqueig. Contra un servidor, endevinar és lent i sorollós.

Contra un fitxer de hashes que ja tens al disc no hi ha servidor. **No hi ha ningú
a l'altra banda que digui que no.** Es prova en local, amb GPU, sense límit
d'intents i amb tot el temps del món. Si el servei va fer malament el hash
—algorisme ràpid, sense sal— la diferència amb el text pla és de comoditat, no de
seguretat.

I no es prova a l'atzar: primer `rockyou.txt`, i després regles que en deriven.
Canvia la `a` per `@`. Afegeix un any al final. Cada truc que a tu et va semblar
enginyós fa més d'una dècada que està escrit en un fitxer de configuració.

D'aquí en surt una part del bolcat convertida en contrasenyes llegibles. La resta
—el que és llarg, el que és aleatori, el que no és a cap diccionari— continua sent
soroll. És la línia que traça el [comprovador](/ca/comprovador/): no t'esbronca, et
diu de quin costat caus.

## Pas tres: es creua, i aquí és on vals diners

Un bolcat solt val poc. El que val és l'**agregació**: agafar deu filtracions de
llocs diferents, creuar-les pel correu i quedar-se amb les parelles
`correu:contrasenya` ja en clar. Al resultat se'n diu *combolist*, i ja no és la
base de dades de ningú. És una llista de persones.

## 2013: l'inventari surt a la llum

El desembre del 2013, **Troy Hunt** va posar en marxa **Have I Been Pwned**: una
base de dades pública de correus apareguts en filtracions, perquè qualsevol pogués
preguntar si hi era. La idea de fons és senzilla i incòmoda: **si els atacants ja
tenen l'inventari, negar-lo a les víctimes no protegeix ningú**. Anys després va
arribar *Pwned Passwords*, que fa el mateix amb les contrasenyes i permet
consultar-les sense enviar-les: s'envia un fragment del hash i el servidor torna un
lot de candidats, sense saber quin era el teu.

## 2017: el NIST deixa de demanar símbols i comença a demanar llistes

Quan el NIST va publicar el **SP 800-63B**, va llençar per la borda gairebé tota
l'ortodòxia dels formularis i hi va posar al lloc un requisit que pocs esperaven:
en fixar una contrasenya, el sistema l'ha de **comparar amb una llista de valors
compromesos coneguts** i rebutjar-la si hi apareix.

És un canvi de teoria, no de detall. La pregunta ja no és si la teva contrasenya
*sembla* forta, sinó si **ja està publicada**. Per això el [generador](/ca/) fa
l'única cosa raonable: treure-la d'un lloc on no ha estat mai.

## 2019: la filtració que ja era un refregit d'altres

El gener del 2019 va circular un paquet que es va fer famós com a **Collection
#1**. Hunt el va analitzar i va explicar què hi havia dins: uns **773 milions
d'adreces de correu úniques** i uns **21 milions de contrasenyes úniques** en text
pla, agregades de milers de fonts.

L'important no va ser la mida. Va ser **d'on sortia**: en bona part era el
refregit de filtracions anteriors, ja cracquejades i posades en un format còmode
—tot i que Hunt també hi va trobar material que fins llavors no tenia fitxat. El
producte no era la intrusió. Era l'inventari. I un inventari així només té un ús.

## Credential stuffing: no t'ataquen a tu

**A tu no t'ataca ningú.** Aquesta és la part que costa d'interioritzar.

Ningú no s'asseu a pensar en el teu compte. Algú agafa una combolist de centenars
de milions de línies, la fica en una eina que les prova contra el formulari
d'accés d'un banc o d'un correu, reparteix els intents entre moltes adreces IP per
no disparar els bloquejos, i espera. La immensa majoria fallen. Tant se val:
costen gairebé res.

Això és el *credential stuffing*, i no és endevinar. És **comprovar**. La
contrasenya ja la tenen; l'única cosa que esbrinen és on més la vas posar.

La teva contrasenya d'aquell fòrum no era important. El fòrum tampoc. L'important
és que la mateixa cadena de caràcters obre el teu correu, i el teu correu obre tota
la resta via «he oblidat la contrasenya». **El pecat original no és que fos feble:
és que era la mateixa.** Una contrasenya de trenta caràcters, aleatòria i
perfecta, reutilitzada en dos llocs, és tan bona com el pitjor dels dos. I tu no
controles com fa el hash el pitjor dels dos.

## Què se'n dedueix, de tot això

- **Canviar la contrasenya filtrada no n'hi ha prou si la vas repetir.** L'urgent
  no és el lloc que va sortir a les notícies. Són els altres.
- **Una contrasenya per lloc, i que tant se te'n doni oblidar-la.** Si pots
  recordar totes les teves contrasenyes, en tens molt poques o són molt dolentes.
- **El segon factor trenca la cadena.** El *credential stuffing* prova
  `correu:contrasenya`. Si això no basta per entrar, l'inventari deixa de valer.

La teva contrasenya filtrada no és a les mans d'un enemic. És en una fila d'un
fitxer, entre altres centenars de milions, esperant que a algú li surti a compte
provar-la en un lloc més. I l'única cosa que decideix si això funciona la vas
decidir tu fa anys, quan vas escriure la mateixa paraula per segona vegada.

---

*Fonts: la filtració de RockYou (desembre del 2009) i l'ús posterior de
`rockyou.txt` com a diccionari d'atac · Have I Been Pwned i Pwned Passwords, de
Troy Hunt · NIST SP 800-63B, sobre la comprovació de contrasenyes contra llistes de
valors compromesos · l'anàlisi de Troy Hunt sobre Collection #1 (gener del 2019) i
les xifres que va publicar · definició de credential stuffing d'OWASP.*
