# El joc de les contrasenyes, i les regles que no protegeixen

> The Password Game porta a l'absurd les regles de composició demanant coses cada cop més ridícules. La gràcia és que durant vint anys aquestes regles van ser política de seguretat de debò.

2026-09-08 · David Carrero · password.es
Original: https://password.es/ca/blog/el-joc-de-les-contrasenyes/

---

El juny del 2023, un programador anomenat **Neal Agarwal** va publicar al seu web,
neal.fun, una cosa titulada *The Password Game*. Et demana que escriguis una
contrasenya. Després que tingui almenys cinc caràcters. Després un número. Després
una majúscula. Després un caràcter especial.

Fins aquí no és un joc. És el formulari del teu banc.

Després comença l'altra part. Que els dígits sumin 25. Que contingui el nom d'un
mes. Que contingui xifres romanes el producte de les quals sigui 35. Que porti la
resposta del Wordle d'avui. Que identifiqui el país d'una fotografia. Que
contingui la millor jugada d'una posició d'escacs, en notació algebraica. Són
trenta-cinc regles, i pel camí apareix dins la teva contrasenya un emoji d'ou
anomenat Paul, que neix i s'ha d'alimentar amb erugues, mentre una flama se't menja
els caràcters si no l'apagues a temps.

El joc funciona per una raó incòmoda: **ningú no t'ha d'explicar l'acudit**. El
copses el primer segon, perquè el mecanisme el pateixes des de fa mitja vida.
L'únic que ha fet Agarwal és continuar estirant el fil.

I aquí és on convé anar a poc a poc. **Les quatre primeres regles no se les va
inventar ell.**

## D'on van sortir les regles que ja coneixies

Una majúscula, un número, un símbol i una longitud mínima no són folklore
d'internet: són la traducció pràctica d'un document del NIST nord-americà publicat
el **2003**, l'SP 800-63, escrit per Bill Burr. D'allà van baixar als formularis de
mig món, i d'allà al teu cap.

Ho vam explicar sencer a [què és una
contrasenya](/ca/blog/que-es-una-contrasenya/): Burr no tenia dades de contrasenyes
reals —gairebé no n'existien— així que va raonar cap al que semblava sensat. Més
varietat de caràcters, més combinacions, més seguretat. El 2017 el mateix NIST va
fer marxa enrere, i Burr va dir al *Wall Street Journal* que lamentava bona part del
que havia escrit.

Així que el joc d'Agarwal no exagera una política de seguretat. **Continua una
llista que ja estava malament a la primera línia.** L'única diferència entre «ha de
contenir un símbol» i «els dígits han de sumar 25» és que a la primera t'hi has
acostumat.

## El que aquestes regles no van mesurar mai

Aquí és on l'acudit deixa de fer gràcia, perquè es pot mesurar.

Aquestes xifres surten del [comprovador](/ca/comprovador/) d'aquest lloc, amb el seu
model declarat: un atac **fora de línia contra un resum criptogràfic ràpid, a 10¹²
intents per segon**. No són estimacions de fullet; és el que veuràs si escrius
aquestes mateixes cadenes allà.

| contrasenya | regles que compleix | intents | aguanta |
|---|---|---|---|
| `Contrasenya1!` | les quatre | 3,7 × 10⁹ | < 1 segon |
| `Estiu2026!` | les quatre | 4,3 × 10⁸ | < 1 segon |
| `Zx9#kQ2m` | les quatre | 3,3 × 10¹⁵ | 55 minuts |
| sis paraules tretes amb daus, en minúscula | **cap** | 1,1 × 10²³ | 3.500 anys |

L'última fila no surt del comprovador, surt de l'aritmètica, i és a propòsit: el
comprovador no pot saber que aquelles sis paraules venen d'un dau, així que en
calcularia una altra cosa. Sis tirades són 77,5 bits exactes, i 77,5 bits a 10¹²
intents per segon són uns tres mil cinc-cents anys. Hi tornem al final.

Torna-ho a llegir. `Contrasenya1!` passa qualsevol formulari del planeta i cau abans
que deixis anar la tecla, perquè la paraula és al diccionari i la resta és l'adorn
que hi posa tothom: la majúscula al davant, el número i el símbol al darrere. I
l'última fila, sis paraules corrents en minúscula, **no l'acceptaria ni la meitat
dels llocs on tens compte**: no porta majúscula, ni número, ni símbol.

Val la pena aturar-se a `Zx9#kQ2m`, perquè és el millor cas possible de la regla.
Vuit caràcters veritablement aleatoris, amb els quatre tipus, exactament el que la
política del 2003 considerava una contrasenya exemplar. Cinquanta-cinc minuts. I és
un **sostre**: el comprovador no pot saber que l'has teclejada a l'atzar, així que
et concedeix el benefici del dubte i calcula el millor escenari. A més, ningú no
teclega així. Demana a una persona vuit caràcters amb un símbol i el que en surt és
`Hola12345!` — 1,0 × 10⁸ intents, menys d'un segon.

La regla no distingeix aquests dos casos. **Per al formulari, `Hola12345!` i
`Zx9#kQ2m` són la mateixa contrasenya.** Aquest és el defecte sencer: una regla de
composició mesura la forma de la cadena, i la resistència no és a la forma.

## La regla dels 90 dies, o com s'inventa `Tardor2026!`

L'altra meitat de l'herència del 2003 és la caducitat. Canvia-la cada noranta dies.

Ningú no inventa una contrasenya nova cada noranta dies. El que fa la gent —el que
fas tu, i jo— és incrementar la que ja tenia. `Estiu2026!` es converteix en
`Tardor2026!` i la feina està feta. Totes dues aguanten **menys d'un segon**, i si
un atacant té la primera, endevinar la segona no és un atac: és omplir un buit.

El NIST va retirar la rotació obligatòria a l'**SP 800-63B**, el 2017. A la revisió
d'agost del 2025 el to es va endurir: on abans deia que els verificadors *no
haurien* d'imposar regles de composició ni exigir canvis periòdics, ara diu que
**no han** de fer cap de les dues coses. Només es força el canvi si hi ha indicis
que la contrasenya està compromesa.

Nou anys després de la primera retractació, la teva empresa et continua demanant una
majúscula cada trimestre.

## El límit de caràcters és el pitjor senyal de tots

Agarwal ha explicat que la gota que va fer vessar el got, el que el va portar a fer
el joc, va ser intentar crear un compte i que li diguessin que la seva contrasenya
era **massa llarga**.

De totes les regles absurdes, és l'única que a més és un mal senyal.

Un sistema que desa la teva contrasenya com cal no la desa: en desa el resum, i un
resum **fa sempre la mateixa mida**, tant si li dones vuit caràcters com si li'n
dones vuit-cents. No hi ha cap raó d'emmagatzematge per a un límit de setze. Hi ha
exactament una excepció tècnica legítima i coneguda —bcrypt ignora el que passi de
72 bytes— i no explica els formularis que es planten a dotze.

Un sostre curt no demostra que et desin la contrasenya en clar, però és el tipus de
detall que només apareix quan algú l'ha ficada en una columna de base de dades de
mida fixa. El mateix SP 800-63B demana el contrari: que s'acceptin **almenys 64
caràcters**.

## La regla que sí que funciona no cap en un formulari

La incomoditat de fons és que la bona pràctica no es pot expressar com una casella
de validació. Ningú no pot escriure una expressió regular per a «que no l'hagis
feta servir en un altre lloc» ni per a «que no surti a l'última filtració».

El que sí que es pot fer és comptar. Una frase de paraules triades **amb daus** —
[Diceware](/ca/blog/diceware-daus-millor-contrasenya/)— suma 12,9 bits nets per
paraula, i aquests bits sí que són bits. Amb el mateix model de 10¹² intents per
segon:

- **Cinc paraules** són 64,6 bits: uns **164 dies**.
- **Sis paraules** són 77,5 bits: uns **3.500 anys**.

Convé dir les dues xifres i no només la segona. Es repeteix molt que una frase de
cinc paraules «aguanta segles»; contra un resum ràpid no aguanta segles: aguanta
cinc mesos i mig. Per això Reinhold recomanava cinc com a mínim i sis per al que
importa de debò. **La sisena paraula és la que canvia l'escala**, i és gratis.

Cap de les dues passaria el formulari del teu banc.

## Per què fa gràcia, el joc

Quan el joc et demana que la suma dels dígits sigui 25, rius perquè és una condició
arbitrària que no té res a veure amb el que fa segura una contrasenya.

Exigir un símbol també és una condició arbitrària que no té res a veure amb el que
fa segura una contrasenya. La diferència és que aquesta la porta mitja internet, i
que a aquesta li hem agafat afecte.

Si vols el resum operatiu, cap en tres línies: fes servir el [generador](/ca/) o uns
daus, posa el resultat al gestor, i compleix les regles del formulari **afegint-hi**
el que et demani, sense creure't que això t'ha protegit de res. La majúscula al
principi i el `!` al final són un peatge, no una defensa.

La resta és un joc. Està molt ben fet, i tant de bo s'hagués quedat en joc.

---

*Fonts: Neal Agarwal, «The Password Game» (neal.fun, 27 de juny del 2023), les seves
35 regles i el relat del mateix autor sobre el formulari que li va dir que la seva
contrasenya era massa llarga · NIST SP 800-63 (2003), SP 800-63B (2017) i
SP 800-63B-4 (agost del 2025), que passa de «no haurien» a «no han» pel que fa a
regles de composició i caducitat, i demana acceptar almenys 64 caràcters ·
declaracions de Bill Burr al Wall Street Journal, agost del 2017 · Arnold G.
Reinhold, Diceware (1995), d'on surten els 12,9 bits per paraula. Els temps de la
taula estan mesurats amb el comprovador d'aquest lloc, amb el seu model declarat de
10¹² intents per segon contra un resum ràpid; els de Diceware, calculats al mateix
ritme a partir de log₂(7.776) per paraula.*